Fomento del uso, consumo y aplicaciones de la especie Trigonella foenum graecum

Perspectiva històrica

Originària d'Àsia, la Trigonella foenum graecum és una lleguminosa conreada des dels inicis de la cultura agrícola. Segons països i idiomes, se la coneix amb noms diferents: fenigrec, alholva, bockshornklee, fenogreco, fenugreek, fenugrec, fienogreco i altres, la majoria basats com el foenum graecum en una errònia atribució del seu Centre d'Origen de conreu.
El seu caràcter més destacat és que, de totes les plantes agrícoles, la Trigonella és aquella a la qual al llarg de la història se li han atribuït més propietats i virtuts. I, paradoxalment, ara és de les menys utilitzades.
Quant al seu cultiu, com lleguminosa que és proporciona nitrogen al sòl, té molt poques exigències nutricionals i climàtiques, i molt poques malalties.
En relació a les seves propietats alimentàries, les més rellevants són que les seves llavors es poden consumir i digerir crues i que contenen un 27% de proteïnes.
I en relació a les curatives, algunes ja documentades a l'antic Egipte i en molts llibres de farmacopea tradicional, un cop d'ull a Internet dóna un panorama gairebé increïble; se li atribueixen moltíssimes virtuts: antiinflamatori, cicatritzant, antioxidant, preventiu del colesterol i de la diabetis, digestiu, tonificant i potenciador muscular i moltes més, unes ratificades per estudis clínics i altres no.
De fet, la font de salut és el seu valor més rellevant i converteix la planta en una espècie extraordinàriament interessant i amb molt de futur.

El seu oblit

La causa que, malgrat les seves virtuts i propietats, la Trigonella foenum graecum no estigui a l'abast del gran consum s'ha d'atribuir als efectes perniciós que en algunes circumstàncies de la història pot arribar a conformar el que coneixem com la moda. Aquest cas il·lustra com pocs una de les moltes pèrdues que va comportar el pas de la cultura agrícola a la societat industrial. Un trànsit que a la llum de la història hem de reconèixer com a poc intel·ligent.
La planta, tota ella i de manera especial les seves llavors, tenen una olor penetrant i un fort sabor amarg, i quan a finals del segle XIX l'agricultura va començar a produir per als mercats de la ciutat, aquells dos caràcters van ser identificats com els propis de els camperols i l'espècie va ser perdent presència en la vida quotidiana de la nova societat urbana.
El factor desencadenant s'explica pel fet que la planta com a farratge i les llavors eren un aliment important per a la ramaderia, i aquests olor i sabor tan especials com intensos impregnaven la carn, la llet i els ous que arribaven als mercats urbans. La creixent sofisticació de les formes ciutadanes va provocar el seu rebuig, un rebuig que els agricultors i ramaders van fer seu per exigència de mercat fins al punt que en poques dècades l'espècie, estigmatitzada, pràcticament va desaparèixer.
Avui encara es manté en totes les zones rurals del Tercer Món, però, en el món industrialitzat només és present en les herboristeries i botigues on line de productes parafarmacèutics.

Perspectives

En els últims anys, en l'àmbit de la investigació científica, la Trigonella foenum graecum desperta un interès creixent en molts camps diferents, i tant el seu prestigi com la conveniència de la seva recuperació per a l'ús i consum humà, però també per a altres aplicacions, van en augment. Hi ha, doncs, una enorme distància entre propietats objectivades i utilització, que només s'explica per l'oblit en què va caure un segle enrere a causa dels senyals d'alarma -sabor i olor atrevits- amb les quals l'espècie s'ha dotat per advertir a qui la mengi que no se'n pot abusar.
Com moltes altres lleguminoses un excés en el seu consum no és bo per a la salut; les faves per exemple, o el cas de les guixes que poden arribar a provocar malalties greus. Però, la Trigonella, sàviament, incorpora dos elements dissuasoris que actuen com a moduladors del consum.
Avui, a les societats on encara es manté com a espècie alimentària, el seu consum no sol excedir de 30 grams diaris i, normalment només s'incorpora a la dieta humana durant un temps limitat per recuperar-se d'alguna situació de debilitament físic, siguin la maternitat, un treball extenuant o una malaltia. O, també, senzillament, per guanyar pes. A la cuina s'utilitza normalment com a condiment i com a conservant de carns. També s'empra com a antiinflamatori i contra afeccions dermatològiques.
El gran contrast entre propietats i utilització és un repte innegable, i al marge que la investigació mèdica li descobreixi més o menys virtuts i aplicacions, cal concloure que la presència en el mercat de productes elaborats amb Trigonella foenum graecum ha de ser considerat com un dret del consumidor, que hauria de poder adquirir-ne en qualsevol punt de venda com a producte agrícola que és, i amb moltes formes de presentació diferents, per, en petites quantitats, poder-lo incorporar a la vida diària com a aliment i com a producte dermatològic; i què la indústria agroalimentària aprofiti les seves qualitats antioxidants. De fet, és un molt bon exemple de la tendència actual que recomana entendre l'alimentació com la primera font de salut. I cal potenciar el seu ús i consum.
En aquesta perspectiva, el que més crida l'atenció és que la legislació espanyola sobre alimentació no l'ha incorporat fins a l'any 2010 en la seva llista d'espècies autoritzades per al consum humà, i la contempla únicament com a coadjuvant. Un clar exemple de fins a quin punt la moda pot generar legislació restrictiva, perquè, abans del corresponent decret de l'any 2010, el consum de Trigonella, pel fet de no constar la planta, a criteri de Salut Pública no estava autoritzada la seva comercialització.

Noves formes de presentació i nous usos de la Trigonella.

Tot aquest desafortunat encadenat de circumstàncies ha provocat que la seva presència en el mercat sigui, gairebé, testimonial i en molt escasses formes: gra sencer, farina, càpsules de farina per evitar el sabor amarg, i unes poques preparacions en forma d'extractes alcohòlics, algunes elaborades per marques de prestigi mundial. En la voluntat de recuperació i normalització del consum i l'ús de la Trigonella el propòsit de aquest web és anar presentant productes que incorporin noves prestacions, així com noves aplicacions. El primer producte serà un líquid espès de densitat +-1.050 obtingut mitjançant un procediment innovador consistent en la maceració de les llavors durant 15 dies a temperatura ambient. El temps de maceració respon al que, de forma natural, precisa el mucílag contingut en la llavor per expandir-se i formar molècules aquoses d'absorció fàcil. Amb aquest procediment s'aconsegueix optimitzar els efectes de la Trigonella reduint la quantitat a utilitzar, tant per a ús alimentari com dermatològic, evitant de manera evident els efectes secundaris ocasionats per la seva olor.

Perspectiva histórica

Originaria de Asia, la Trigonella foenum graecum es una leguminosa cultivada desde los inicios de la cultura agrícola. Según países e idiomas, se la conoce con nombres diferentes: alholva, alfolva, bockshornklee, y otros como fenigrec, fenugreek, fenugrec, fienogreco, basados como en foenum graecum en una errónea atribución del Centro de Origen de domesticación.
Su carácter más destacado es que, de todas las plantas agrícolas, la Trigonella es aquella a la que a lo largo de la historia se le han atribuido más propiedades y virtudes.
Y, paradójicamente, ahora es de las menos utilizadas.
En cuanto a su cultivo, como leguminosa que es proporciona nitrógeno al suelo, tiene muy pocas exigencias nutricionales y climáticas, y muy pocas enfermedades.
En relación a sus propiedades alimenticias, las más relevantes son que sus semillas se pueden consumir y digerir crudas y que contienen un 27% de proteínas.
Y en relación a las curativas, algunas ya documentadas en el antiguo Egipto y en muchos libros de farmacopea tradicional, un vistazo en Internet da un panorama casi increíble; se le atribuyen muchísimas virtudes: antiinflamatório, cicatrizante, antioxidante, preventivo del colesterol y de la diabetes, digestivo, tonificante muscular y otras muchas más, unas refrendadas por estudios clínicos y otras no.
De hecho, la fuente de salud es su valor más relevante y convierte la planta en una especie extraordinariamente interesante y con mucho futuro.

Su olvido

La causa de que, a pesar de sus virtudes y propiedades, la Trigonella foenum graecum no esté al alcance del gran consumo debe atribuirse a los efectos pernicioso que, en algunas circunstancias de la historia, puede llegar a conformar lo que conocemos como la moda. Este caso ilustra como pocos una de las muchas pérdidas que conllevó el paso de la cultura agrícola a la sociedad industrial. Un tránsito que a la luz de la historia debemos reconocer como poco inteligente.
La planta, toda ella y de manera especial sus semillas, tienen un olor penetrante y un fuerte sabor amargo, y cuando a finales del siglo XIX la agricultura comenzó a producir para los mercados de la ciudad, aquellos dos caracteres fueron identificados como los propios de los campesinos y la especie fue perdiendo presencia en la vida cotidiana de la nueva sociedad urbana.
El factor desencadenante hay que explicarlo por el hecho que la planta como forraje y las semillas eran un alimento importante para la ganadería, y esos olor y sabor tan especiales como intensos impregnaban la carne, la leche y los huevos que llegaban a los mercados urbanos. La creciente sofisticación de las formas ciudadanas provocó su rechazo, un rechazo que los agricultores y ganaderos hicieron suyo por exigencia de mercado hasta el punto que en pocas décadas la especie, estigmatizada, prácticamente desapareció.
Hoy todavía se mantiene en todas las zonas rurales del Tercer Mundo, pero, en el mundo industrializado sólo está presente en las herboristerías y tiendas on line de productos parafarmacéuticos.

Perspectivas

En los últimos años, en el ámbito de la investigación científica, la Trigonella foenum graecum despierta un interés creciente en muchos campos diferentes, y tanto su prestigio como la conveniencia de su recuperación para el uso y consumo humano, pero también para otras aplicaciones, van en aumento. Hay, pues, una enorme distancia entre propiedades objetivadas y utilización, que sólo se explica por el olvido en que cayó un siglo atrás debido a los señales de alarma -sabor y olor atrevidos- de que la especie se ha dotado para advertir a quien la coma que no se puede abusar de ella.
Como muchas otras leguminosas un exceso en su consumo no es bueno para la salud; las habas por ejemplo, o el caso de las almortas que pueden llegar a provocar enfermedades graves. Pero, la Trigonella, sabiamente, incorpora dos elementos disuasorios que actúan como moduladores del consumo.
Hoy, en las sociedades donde aún se mantiene como especie alimenticia, su consumo no suele exceder de 30 gramos diarios y, normalmente sólo se incorpora a la dieta humana durante un tiempo limitado para recuperarse de alguna situación de debilitamiento físico, sean la maternidad, un trabajo extenuante o una enfermedad. O, también, sencillamente, por el deseo de ganar peso. En la cocina se utiliza normalmente como condimento y como conservante de carnes. También se emplea como antiinflamatorio y contra afecciones dermatológicas. El gran contraste entre propiedades y utilización es un reto innegable, y al margen de que la investigación médica le descubra más o menos virtudes y aplicaciones, hay que concluir que la presencia en el mercado de productos elaborados con Trigonella foenum graecum debe ser considerado como un derecho del consumidor, que debería poder adquirirla en cualquier punto de venta como producto agrícola que es; y con muchas formas de presentación diferentes, para, en pequeñas cantidades, poderla incorporar a la vida diaria como alimento y como producto dermatológico; y para que la industria agroalimentaria aproveche sus cualidades antioxidantes.
En esta perspectiva, lo que más llama la atención es que la legislación española sobre alimentación no la ha incorporado hasta el año 2010 en su lista de especies autorizadas para el consumo humano, y la contempla únicamente como coadyuvante. Un claro ejemplo de hasta qué punto la moda puede generar legislación restrictiva, porque, antes del correspondiente decreto del año 2010, el consumo de Trigonella, por el hecho de no constar la planta, a criterio de Salud Pública no estaba autorizada su comercialización.

Nuevas formas de presentación y nuevos usos de la Trigonella

Todo este desafortunado encadenado de circunstancias ha provocado que su presencia en el mercado sea, casi, testimonial y en muy escasas formas: grano entero, harina, cápsulas de harina para evitar el sabor amargo, y unas pocas preparaciones en forma de extractos, algunas elaboradas por marcas de prestigio mundial. En esta línea de recuperación y normalización del consumo y el uso de la Trigonella el propósito de este web es ir presentando productos que incorporen nuevas prestaciones, así como nuevas aplicaciones. El primer producto será un líquido espeso de densidad 1.050 obtenido mediante un procedimiento innovador consistente en una maceración de las semillas durante 15 días a temperatura ambiente. El tiempo de maceración responde al que, de forma natural, precisa el mucílago contenido en la semilla para expanderse y formar moléculas acuosas de absorción fácil. Con este procedimiento se consigue optimizar los efectos de la Trigonella y reducir la cantidad a utilizar, tanto para uso alimentario como dermatológico.